Mar endins, mar endins. I en el del fons, on es compleixen els somnis s'uneixen tantes voluntats per a complir un desig. Un petó encén la vida amb un llampec i un tro. I en una metamorfosi el meu cos no és ja el meu cos. És com penetrar al centre de l'univers. L'abraçada més sincera i el més pur dels petons, fins a veure'ns reduïts en un únic desig. La teva mirada i la meva mirada com un eco repetint sense paraules: més endins, més endins. Fins al més enllà del tot per la sang i pels ossos. Però em desperto sempre, i sempre vull estar morta. Per a seguir amb la meva boca embullada en els teus cabells.

*

El que fem a classe de català.. no, directora? hahahha!

(El més important, per soposat està sobretllat. hahhahha!!! ;P)

1.preguntar a cada persona de la classe a qui estima.

2.El nom d'on es i com es

3.Dir que ens agrada d'ella i quan fa que estem junts..

4.Si ens casariem amb ell..

..I de final de tot, un dictat.

Que mes? hahhaha !

BON NADAL A TOOOTS!

LA REENCARNACIÓ

La reencarnació és la creença segons la qual, al morir una persona, la seva ànima se separa momentàniament del cos, i després d'algun temps pren altre cos diferent per a tornar a néixer en la terra. Per tant, els homes passarien per moltes vides en aquest món.

Què per què l'ànima necessita reencarnar-se? Perquè en una nova existència ha de pagar els pecats comesos en la present vida, o recollir el premi d'haver tingut una conducta honesta. L'ànima està, diuen, en contínua evolució. I les successives reencarnacions li permet progressar fins a arribar a la perfecció. Llavors és converteix en un esperit pur, ja no necessita més reencarnacions, i se submergeix per a sempre en l'infinit de l'eternitat.

Jo crec en això, perquè no haver-hi una altre vida?
Hi ha gent que es nega a creure-ho pel simple fet que no està demostrat científicament, i els sentiments estan demostrats científicament?

Marta Pradas

2n Eso B

Català

Por de callar,

desant les paraules a qualsevol calaix,

per no deprimir-te o fer-te badallar,

saber què rumies amb aquella mirada

que no sé què m'amaga...

Títol: La creació de D'Adàn.

Autor: Miquel Àngel Buonarrotti.
Any de realització: A la vora del 1511.

Lloc actual: En el sostre de la Capilla Sixtina.

2.- Biografia del pintor:

Miquel Àngel Buonarrotti, en italià Michelangelo va néixer a Caprese, actual Itàlia, al 1475 - i va morir a Roma al 1564) Era Escultor, pintor i arquitecte. Habitualment es reconeix a Miquel Àngel com la gran figura del Renaixement italià. Un home d'excepcional personalitat del qual artística va dominar el panorama creatiu del segle XVI,la figura del qual està en la base de la concepció de l'artista com un ésser excepcional, que depassa àmpliament les convencions ordinàries.

3.DESCRIPCIÓ

La idea de la creació d'Adàn de la manera que Miquel Àngel la pinta és una de les més originals i belles que s'han pintat en la història de la pintura i de la humanitat. La pintura es divideix en dues parts: a l'esquerra està Adàn, nu i immòbil, sembla no tenir forces i només pot tot just estirar un poc el braç i aixecar el dit per a fer contacte amb el seu Creador. Precisament és Déu qui es troba en el costat dret de l'obra. Va vestit igual que en les altres escenes del sostre de la Capella Sixtina,a la basílica de Sant Pere de Roma . És un home ancià, el seu cabell és brillant i platejat, vesteix només amb una túnica color lavanda, gairebé transparent. L'acompanyen alguns àngels i querubins covers pel que sembla ser un mantell que simula una conquilla. Déu està estirant el seu braç i ajuntant la seva força en el seu dit per a transmetre-li vida a l'ésser que acaba de crear. Miquel Àngel posa dos aspectes en aquesta pintura: D'una banda està l'essència humana, la debilitat i la suavitat,i per l'altre està el diví, el fort i el rígid que és el braç de Déu. Darrere d'Adàn sembla haver un petit camp i una muntanya blava. Miquel Àngel no es concentrava en els fons naturals ni en els colors vius. Per això, aquesta escena és simple quant al fons i el color, però impressionant alhora, doncs aquests elements no es necessiten per a crear una escena de gran bellesa. Miquel Àngel, al llarg de la seva vida, només es va fixar en les figures humanes i va usar colors apagats. La forma del mantell de Déu ha estat comparat amb un úter i amb un cervell, segons alguns estudis recents.

4.ESTIL

Durant el renaixement l'art es converteix en un element de prestigi.Aquest estil renaixentista està caracteritzat pels següents trets:

-La intel·ligència era una potència a descobrir i conèixer per si mateixa.

-Es mostrava gran interès pel que l'home havia realitzat o podia realitzar.

-Descobriment i valoració de la Naturalesa com model de bellesa.

-Concepte de bellesa basat en l'harmonia, l'equilibri, la concentració i la serenitat.

L'home va començar a desenvolupar per igual les seves facultats físiques (amb el domini de les armes) i espirituals (les lletres). És separa el natural del sobre natural, perquè el més important és l'home i el seu entorn es pot provar científicament, mentre que el no natural és una creença perquè no es pot demostrar. L'ideal en el qual es busca l'inassolible, el perfecte. La naturalesa ideal: La idea d'una naturalesa més bella del que es pot imaginar. L'amor al saber, ja que l'home és el centre de les seves preocupacions, la seva saviesa és el seu saber. La naturalitat El predomini de la raó sobre la fe.

5. Tècnica: Una tècnica mixa de tempera i oli.
Suport: Frescos en Parets i sostres.

6. ANÀLISI FORMAL

Línia: En general hi predominen les línies corbes. Hi destaquem dos cercles, un que envolta el Déu i els querubins, que simbolitza la totalitat de l'univers del qual déu és el rei. Després veiem una àrea triangular on reposa Adàn. El fons no te gaires detalls, i les figures estan delimitades per línies.

Colors: Colors forts i lluminosos, predomina el verd i el violeta. Hi ha una certa fredor i una gran suavitat i tranquil·litat amb el cel amb tons clars juntament amb el color gris clar. Té tons rosats i vermellosos, i la pell del Adàn i el Déu són molt realistes.

Llum i textura: La il·luminació ve del centre, on hi trobem una llum en el voltant dels dos dits, el Adàn i el Déu que estan apunt de tocar-se. La superfície és llisa i mate.

Composició: Té una composició simètrica i harmònica, un rectangle partit per una diagonal que va des de dalt a la dreta a abaix a l'esquerre. Figures robustes i musculoses, i l'element més important és el contacte manual entre el Adàn i el Déu. La línia de força, seria horitzontal, que en aquest cas la representen els dos. Està en primer pla, ja que el fons tenen unes certes obres que fa que es vegi una mica de volum i no sembli tan pla, i en definitiva no és gens decoratiu.

Temps: Ens parla de la creació D'Adàn, que és primer home de la terra.

Ritme: No dona la sensació de cap moviment en concret, cap dels dos es mouen. És més aviat estàtic.

7.INTERPRETACIÓ: CONTINGUT I SIGNIFICAT

Tema: El tema és la creació del primer home del món, per governar la terra.Són escenes bíbliques de l’Antic i el Nou Testament. Una feina molt intensa i dura per a l’artista que treballava diàriament estirat sobre la bastida cap amunt.

Recepció: Va ser un encàrrec del papa Juli II, per la Capell Sixtina de la basílica de Sant Pere de Roma.

-Funció: La seva funció és decorativa ja que decora la Capella Sixtina, explica un fet mitològic que representa la creació de l'home.

-Explicacions i símbols: El mite D'Adàn representa l'aparició de l'home a la terra, fet a imatge de Déu el qual el situa a l'escaló més alt de la jerarquia d'éssers vius creats pel senyor.

Marta Pradas Segura

Anna Ma.Ribas

2n ESO B

2007/08

-IMPRESIONANT-

SOROLLS DEL TEMPS

M'agrada la pluja.

M'encata.

M'agrada quan lentament et va mullant la roba, fins sentir-te tota xopa, mentre vas sentint el xim-xim de cada gota que cau..

T'he de dir que el que et vull dir no és per fer-te la pilota ni molt menys, això per començar.
Que m'ha agradat que em comentessis en el bloc i que em diguessis la teva opinió de les coses, m'has fet sentir.. no ho sé com dir-ho.. feliç?
Quan em van dir que tenia la directora de professora de català emb vaig assustar, no sé si es pel fet de que ets la DIRECTORA i tothom acostuma a tindre-li por, el cas esque en vaig tindre. Va ser un dilluns 12 de març, el meu pare em deia cada dia:
-Que Marta estas contenta? ja veuràs com t'agradarà el nou institut!
mentre la Marina em deia cada dia que et tindria a tu com a directora i com a professora de català, i que encaixariem bé.
m'enrecordo perfectament. En arribar a classe vaig fer anglés, però no recordo perfectament a quina hora tocava català pero quan vas arribar se'm van posar els pels de punta. Puc dir que era i potser encara ho sóc una mica passota i et tenia por. Parlava quan no tocava, no escoltava.. però acavaba d'arribar, estava espantada i em mal de caps per motius que no cal explicar. El cas esque fins fa poc, puc dir-ne uns 7 mesos.. més o menys t'he anat apreciant.. per cada comentari que fas a classe perquè em sento millor i ja no tinc por de sentir els teus passos arribant a la classe, mentre jo pensat:
-Puuuff.. quina hora més llarga se'm farà..
No, ja no ho penso.
El cas esque intento esforçar-me, i potser no ho sembla, o no ho faig prou bé. Et dec les gràcies per el que m'has dit, puc dir-te que he sentit una certa ''amistat'' entre directora i alumne. Sé que no ho expresso gaire bé pero jo ja m'entenc espero que tu també m'entenguis.
No em vull fer la pesada, escribint tant, ja que sé que rebre critiques de pelotera o alguna cosa semblant ,però que sàpigues que ho dic de tot cor i que t'aprecio molt.

Petons ben dolços.
Atentament: Marta Pradas.

El hivern deu ser molt fred per aquells que no tenen càlids records..

Ella es va estirar al llit, va aixecar el rellotge encara tombat d’aquest mati, si, era tard. Va tancar els ulls uns instants, va pensar en tot el dia que havia passat, un dia esgotador. Es sentia cansada, i sense ganes de fer res, amb ganes de estar sola, amb ganes de plorar, però cap llàgrima li queia. No s’havia concretament el que li passava, però una tristor al fons del cor l’absorbia. Quan arribava casa es trobava trista, sola en un mar sense vaixells, i sense saber perquè no tenia un mariner. Es va gratar els ulls intentant treure’s del cap totes aquelles preguntes sense resposta. Es va tapar el cap amb el coixí i va desitjar per un moment, ser en aquell mar i ofegar-se.

Pero ella es va mirar al mirall..i va mirar-se els ulls..va veure en els seus ulls un desitg impossible,que li cremava dintre el cor.No podia soportar estar tan lluny dell,

pero ell ni se'n adonava.

Una estona de Silenci (Correcció)

Acabava d'arribar de l'institut, devien ser més o menys les 6h. Havia sortit volant com el vent, havia de fer uns deures de català, i estava cansada i volia acabar-ho com més aviat millor. Al cap de 2o minuts vaig sentir un ''clinc-clinc'' i llavors vaig deduir que eren les claus de la mare que sempre porta un picarol en el clauer. Després d'aquest sorollet es va sentir una mena de soroll esgarrifós i llavors un cloc-cloc... ben fort pujant per les escales. Era el meu germà que pujava trepitjant bé els esglaons per fer soroll i va dir: -Ja sóc aquí! De vegades quan el sento se m'escapa un:
- Alto Marçal! Fes el favor de pujar les escales com déu mana!
i ell, posant els ulls grossos, sense fer soroll, acaba de pujar les escales silenciosament.
Després d'aquest xivarri vaig posar a dalt a la meva habitació, estava esgotada, cansada. Obro la finestra i em vaig estirar el llit. Vaig sentir el cant d'un ocellet, piu-piu.. m'encanta, em relaxa el seu cant, fins que va acabar de cantar i se'n va anar, sabent que l'esperava demà. Després vaig sentir un crit que em va esverar, era una nena que estava en el carrer jugant, potser s'havia fet mal. Poc després vaig sentir el brunzit d'un motor de cotxe que no parava de fer rum-rum. Llavors vaig sentir el soroll de la moto de la meva germana, quan va entrar a casa, vaig veure que va arribar amb el nas vermell com un pebrot del fred que feia a fora. Mentre em comentava una cosa del institut anava sonant el telèfon, ring... ring... i es va sentir un tap-tap d'un caminar ràpid per el telèfon. Va sonar el ding-dong de la porta, i vaig veure que arribava el meu pare esgotat de la feina. vam sopar tota la família i més tard me'n vaig anar al llit.I un cop estirada vaig pensar en quantes coses es poden deduir si tanques els ulls i et relaxes. Escoltant el que t'envolta, que és la vida. Que agradable és el silenci i com és diu: '' és que el meu mal no vol sorolls'' .

-Paraula de 7 lletres, Persona que està enganyada per una il·lusió.

-Ingènua.

-Correcte! se't donen bé els mots encreuats eh!

-Que va.. mai els aconsegueixo completar, igual que la meva vida.

LA CREACIÓ D'ADAN

Títol: La creació D'Adàn.
Autor: Miquel Àngel Buonarrotti.Any de realització: A la vora del 1511.
Lloc actual: En el sostre de la Capilla Sixtina.

2.- Biografia del pintor:

Miquel Àngel Buonarrotti, en italià Michelangelo va néixer a Caprese, actual Itàlia, al 1475 - i va morir a Roma al 1564) Era Escultor, pintor i arquitecte. Habitualment es reconeix a Miquel Àngel com la gran figura del Renaixement italià. Un home d'excepcional personalitat del qual artística va dominar el panorama creatiu del segle XVI,la figura del qual està en la base de la concepció de l'artista com un ésser excepcional, que depassa àmpliament les convencions ordinàries.

3.DESCRIPCIÓ

La idea de la creació d'Adàn de la manera que Miquel Àngel la pinta és una de les més originals i belles que s'han pintat en la història de la pintura i de la humanitat. La pintura es divideix en dues parts: a l'esquerra està Adàn, nu i immòbil, sembla no tenir forces i només pot tot just estirar un poc el braç i aixecar el dit per a fer contacte amb el seu Creador. Precisament és Déu qui es troba en el costat dret de l'obra. Va vestit igual que en les altres escenes del sostre de la Capella Sixtina,a la basílica de Sant Pere de Roma . És un home ancià, el seu cabell és brillant i platejat, vesteix només amb una túnica color lavanda, gairebé transparent. L'acompanyen alguns àngels i querubins covers pel que sembla ser un mantell que simula una conquilla. Déu està estirant el seu braç i ajuntant la seva força en el seu dit per a transmetre-li vida a l'ésser que acaba de crear. Miquel Àngel posa dos aspectes en aquesta pintura: D'una banda està l'essència humana, la debilitat i la suavitat,i per l'altre està el diví, el fort i el rígid que és el braç de Déu. Darrere d'Adàn sembla haver un petit camp i una muntanya blava. Miquel Àngel no es concentrava en els fons naturals ni en els colors vius. Per això, aquesta escena és simple quant al fons i el color, però impressionant alhora, doncs aquests elements no es necessiten per a crear una escena de gran bellesa. Miquel Àngel, al llarg de la seva vida, només es va fixar en les figures humanes i va usar colors apagats. La forma del mantell de Déu ha estat comparat amb un úter i amb un cervell, segons alguns estudis recents.

4.ESTIL

Durant el renaixement l'art es converteix en un element de prestigi.Aquest estil renaixentista està caracteritzat pels següents trets:
-La intel·ligència era una potència a descobrir i conèixer per si mateixa.
-Es mostrava gran interès pel que l'home havia realitzat o podia realitzar.
-Descobriment i valoració de la Naturalesa com model de bellesa.
-Concepte de bellesa basat en l'harmonia, l'equilibri, la concentració i la serenitat.
L'home va començar a desenvolupar per igual les seves facultats físiques (amb el domini de les armes) i espirituals (les lletres). És separa el natural del sobre natural, perquè el més important és l'home i el seu entorn es pot provar científicament, mentre que el no natural és una creença perquè no es pot demostrar. L'ideal en el qual es busca l'inassolible, el perfecte. La naturalesa ideal: La idea d'una naturalesa més bella del que es pot imaginar. L'amor al saber, ja que l'home és el centre de les seves preocupacions, la seva saviesa és el seu saber. La naturalitat El predomini de la raó sobre la fe.

5. Tècnica: Una tècnica mixa de tempera i oli.
Suport: Frescos en Parets i sostres.

6. ANÀLISI FORMAL

Línia: En general hi predominen les línies corbes. Hi destaquem dos cercles, un que envolta el Déu i els querubins, que simbolitza la totalitat de l'univers del qual déu és el rei. Després veiem una àrea triangular on reposa Adàn. El fons no te gaires detalls, i les figures estan delimitades per línies.
Colors: Colors forts i lluminosos, predomina el verd i el violeta. Hi ha una certa fredor i una gran suavitat i tranquil·litat amb el cel amb tons clars juntament amb el color gris clar. Té tons rosats i vermellosos, i la pell del Adàn i el Déu són molt realistes.
Llum i textura: La il·luminació ve del centre, on hi trobem una llum en el voltant dels dos dits, el Adàn i el Déu que estan apunt de tocar-se. La superfície és llisa i mate.
Composició: Té una composició simètrica i harmònica, un rectangle partit per una diagonal que va des de dalt a la dreta a abaix a l'esquerre. Figures robustes i musculoses, i l'element més important és el contacte manual entre el Adàn i el Déu. La línia de força, seria horitzontal, que en aquest cas la representen els dos. Està en primer pla, ja que el fons tenen unes certes obres que fa que es vegi una mica de volum i no sembli tan pla, i en definitiva no és gens decoratiu.
Temps: Ens parla de la creació D'Adàn, que és primer home de la terra.
Ritme: No dona la sensació de cap moviment en concret, cap dels dos es mouen. És més aviat estàtic.

7.INTERPRETACIÓ: CONTINGUT I SIGNIFICAT

Tema: El tema és la creació del primer home del món, per governar la terra.Són escenes bíbliques de l’Antic i el Nou Testament. Una feina molt intensa i dura per a l’artista que treballava diàriament estirat sobre la bastida cap amunt.
Recepció: Va ser un encàrrec del papa Juli II, per la Capell Sixtina de la basílica de Sant Pere de Roma.
-Funció: La seva funció és decorativa ja que decora la Capella Sixtina, explica un fet mitològic que representa la creació de l'home.
-Explicacions i símbols: El mite D'Adàn representa l'aparició de l'home a la terra, fet a imatge de Déu el qual el situa a l'escaló més alt de la jerarquia d'éssers vius creats pel senyor.

Marta Pradas Segura
Anna Ma.Ribas
2n ESO B
2007/08

Has estimat alguna vegada a algú fins sentir que ja no existeixes? Fins el punt en el que ja no t'importa el que passi? Fins el punt en que estar amb ell ja és suficient, quan et mira i el teu cor es deten per un instant? Jo si...

Una estona de silenci

Acabo d'arribar de l'institut deuen ser més o menys les 6h. He sortit volant com el vent, havia de fer uns deures de català, i estava cansada i volia acabar-ho com més aviat millor. Al cap de 2o minuts he sentit un ''clinc-clinc'' i llavors vaig deduir que eren les claus de la mare que sempre porta un picarol en el clauer. Després d'aquest sorollet es sent una mena de soroll esgarrifós i llavors sento un cloc-cloc... ben fort pujant per les escales. Era el meu germà que pujava trepitjant bé els esglaons per fer soroll i dir: -Ja sóc aquí! de vegades quan el sento se m'escapa un:
- Alto Marçal! Fes el favor de pujar les escales com deu mana!
i ell posant els ulls grossos sense fer soroll acaba de pujar les escales silenciosament.
Després d'aquest xivarri pujo a dalt a la meva habitació, estava esgotada, cansadissima. Obro la finestra i m'estiro el llit. Sento el cant d'un ocellet, piu-piu.. m'encanta em relaxa el seu cant, fins que acaba de cantar i se'n va, sabent que l'espero demà. Després sento un crit que m'esvera, era una nena que estava en el carrer jugant, potser s'havia fet mal. Poc després sento el brunzit d'un motor de cotxe que no parava de fer rum-rum. Llavors sento el soroll de la moto de la meva germana, quan entro a casa, veig que arriba amb el nas vermell com un pebrot del fred que feia a fora. Mentre em comentava una cosa del institut anava sonant el telèfon, ring... ring... i se sent un tap-tap d'un caminar ràpid per el telèfon. Sona el ding-dong de la porta, i veig que arriba el meu pare tot esgotat de la feina. Sopem tota la família i més tard me'n vaig al llit.
I un cop estirada penso en quantes coses es poden deduir si tanques els ulls i et relaxes. Escoltant el que t'envolta, que és la vida. Que agradable és el silenci i com és diu: '' és que el meu mal no vol sorolls'' .

, , ,

-Fins a on?
-Fins a les estrelles.

DIGUES-ME... COM EM VEUS?

Hola, em dic Marta. El meu nom és habitual a Europa i prové del Nou Testament, és un nom Hebreu, que en arameu significa ''senyora''.Sóc la primera de la família que porta aquest nom, de moment. Em van posar així perquè els va agradar aquest nom des de bon principi i així va ser.

Com a qualitat bona, segons diu la gent que em coneix bé, diuen que sóc divertida perquè tinc un caràcter alegre i sempre estic somrient. I com a qualitat dolenta sóc bastant desendreçada, no ho nego. Deixo les coses escampades per aquí i per allà... i després no em recordo d'on ho he deixat. Que despistada!

Del meu cos el que m'agrada més son els ulls, son de color castanys. Si, bé com tothom però la meva mirada reflecteix molt en el meu estat d'ànim, això ja ho veureu. Allò que detesto del meu cos son les cuixes, que me les trobo terriblement grosses. La meva mare diu que no és veritat, però què voleu que digui la meva mare? Bé, com us e dit així soc jo, aquests son els aspectes que destaco de la meva persona.