Ella es va estirar al llit, va aixecar el rellotge encara tombat d’aquest mati, si, era tard. Va tancar els ulls uns instants, va pensar en tot el dia que havia passat, un dia esgotador. Es sentia cansada, i sense ganes de fer res, amb ganes de estar sola, amb ganes de plorar, però cap llàgrima li queia. No s’havia concretament el que li passava, però una tristor al fons del cor l’absorbia. Quan arribava casa es trobava trista, sola en un mar sense vaixells, i sense saber perquè no tenia un mariner. Es va gratar els ulls intentant treure’s del cap totes aquelles preguntes sense resposta. Es va tapar el cap amb el coixí i va desitjar per un moment, ser en aquell mar i ofegar-se.