Acabava d'arribar de l'institut, devien ser més o menys les 6h. Havia sortit volant com el vent, havia de fer uns deures de català, i estava cansada i volia acabar-ho com més aviat millor. Al cap de 2o minuts vaig sentir un ''clinc-clinc'' i llavors vaig deduir que eren les claus de la mare que sempre porta un picarol en el clauer. Després d'aquest sorollet es va sentir una mena de soroll esgarrifós i llavors un cloc-cloc... ben fort pujant per les escales. Era el meu germà que pujava trepitjant bé els esglaons per fer soroll i va dir: -Ja sóc aquí! De vegades quan el sento se m'escapa un:
- Alto Marçal! Fes el favor de pujar les escales com déu mana!
i ell, posant els ulls grossos, sense fer soroll, acaba de pujar les escales silenciosament.
Després d'aquest xivarri vaig posar a dalt a la meva habitació, estava esgotada, cansada. Obro la finestra i em vaig estirar el llit. Vaig sentir el cant d'un ocellet, piu-piu.. m'encanta, em relaxa el seu cant, fins que va acabar de cantar i se'n va anar, sabent que l'esperava demà. Després vaig sentir un crit que em va esverar, era una nena que estava en el carrer jugant, potser s'havia fet mal. Poc després vaig sentir el brunzit d'un motor de cotxe que no parava de fer rum-rum. Llavors vaig sentir el soroll de la moto de la meva germana, quan va entrar a casa, vaig veure que va arribar amb el nas vermell com un pebrot del fred que feia a fora. Mentre em comentava una cosa del institut anava sonant el telèfon, ring... ring... i es va sentir un tap-tap d'un caminar ràpid per el telèfon. Va sonar el ding-dong de la porta, i vaig veure que arribava el meu pare esgotat de la feina. vam sopar tota la família i més tard me'n vaig anar al llit.I un cop estirada vaig pensar en quantes coses es poden deduir si tanques els ulls i et relaxes. Escoltant el que t'envolta, que és la vida. Que agradable és el silenci i com és diu: '' és que el meu mal no vol sorolls'' .
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada