T'he de dir que el que et vull dir no és per fer-te la pilota ni molt menys, això per començar.
Que m'ha agradat que em comentessis en el bloc i que em diguessis la teva opinió de les coses, m'has fet sentir.. no ho sé com dir-ho.. feliç?
Quan em van dir que tenia la directora de professora de català emb vaig assustar, no sé si es pel fet de que ets la DIRECTORA i tothom acostuma a tindre-li por, el cas esque en vaig tindre. Va ser un dilluns 12 de març, el meu pare em deia cada dia:
-Que Marta estas contenta? ja veuràs com t'agradarà el nou institut!
mentre la Marina em deia cada dia que et tindria a tu com a directora i com a professora de català, i que encaixariem bé.
m'enrecordo perfectament. En arribar a classe vaig fer anglés, però no recordo perfectament a quina hora tocava català pero quan vas arribar se'm van posar els pels de punta. Puc dir que era i potser encara ho sóc una mica passota i et tenia por. Parlava quan no tocava, no escoltava.. però acavaba d'arribar, estava espantada i em mal de caps per motius que no cal explicar. El cas esque fins fa poc, puc dir-ne uns 7 mesos.. més o menys t'he anat apreciant.. per cada comentari que fas a classe perquè em sento millor i ja no tinc por de sentir els teus passos arribant a la classe, mentre jo pensat:
-Puuuff.. quina hora més llarga se'm farà..
No, ja no ho penso.
El cas esque intento esforçar-me, i potser no ho sembla, o no ho faig prou bé. Et dec les gràcies per el que m'has dit, puc dir-te que he sentit una certa ''amistat'' entre directora i alumne. Sé que no ho expresso gaire bé pero jo ja m'entenc espero que tu també m'entenguis.
No em vull fer la pesada, escribint tant, ja que sé que rebre critiques de pelotera o alguna cosa semblant ,però que sàpigues que ho dic de tot cor i que t'aprecio molt.

Petons ben dolços.
Atentament: Marta Pradas.