LA CREACIÓ D'ADAN

Títol: La creació D'Adàn.
Autor: Miquel Àngel Buonarrotti.Any de realització: A la vora del 1511.
Lloc actual: En el sostre de la Capilla Sixtina.

2.- Biografia del pintor:

Miquel Àngel Buonarrotti, en italià Michelangelo va néixer a Caprese, actual Itàlia, al 1475 - i va morir a Roma al 1564) Era Escultor, pintor i arquitecte. Habitualment es reconeix a Miquel Àngel com la gran figura del Renaixement italià. Un home d'excepcional personalitat del qual artística va dominar el panorama creatiu del segle XVI,la figura del qual està en la base de la concepció de l'artista com un ésser excepcional, que depassa àmpliament les convencions ordinàries.

3.DESCRIPCIÓ

La idea de la creació d'Adàn de la manera que Miquel Àngel la pinta és una de les més originals i belles que s'han pintat en la història de la pintura i de la humanitat. La pintura es divideix en dues parts: a l'esquerra està Adàn, nu i immòbil, sembla no tenir forces i només pot tot just estirar un poc el braç i aixecar el dit per a fer contacte amb el seu Creador. Precisament és Déu qui es troba en el costat dret de l'obra. Va vestit igual que en les altres escenes del sostre de la Capella Sixtina,a la basílica de Sant Pere de Roma . És un home ancià, el seu cabell és brillant i platejat, vesteix només amb una túnica color lavanda, gairebé transparent. L'acompanyen alguns àngels i querubins covers pel que sembla ser un mantell que simula una conquilla. Déu està estirant el seu braç i ajuntant la seva força en el seu dit per a transmetre-li vida a l'ésser que acaba de crear. Miquel Àngel posa dos aspectes en aquesta pintura: D'una banda està l'essència humana, la debilitat i la suavitat,i per l'altre està el diví, el fort i el rígid que és el braç de Déu. Darrere d'Adàn sembla haver un petit camp i una muntanya blava. Miquel Àngel no es concentrava en els fons naturals ni en els colors vius. Per això, aquesta escena és simple quant al fons i el color, però impressionant alhora, doncs aquests elements no es necessiten per a crear una escena de gran bellesa. Miquel Àngel, al llarg de la seva vida, només es va fixar en les figures humanes i va usar colors apagats. La forma del mantell de Déu ha estat comparat amb un úter i amb un cervell, segons alguns estudis recents.

4.ESTIL

Durant el renaixement l'art es converteix en un element de prestigi.Aquest estil renaixentista està caracteritzat pels següents trets:
-La intel·ligència era una potència a descobrir i conèixer per si mateixa.
-Es mostrava gran interès pel que l'home havia realitzat o podia realitzar.
-Descobriment i valoració de la Naturalesa com model de bellesa.
-Concepte de bellesa basat en l'harmonia, l'equilibri, la concentració i la serenitat.
L'home va començar a desenvolupar per igual les seves facultats físiques (amb el domini de les armes) i espirituals (les lletres). És separa el natural del sobre natural, perquè el més important és l'home i el seu entorn es pot provar científicament, mentre que el no natural és una creença perquè no es pot demostrar. L'ideal en el qual es busca l'inassolible, el perfecte. La naturalesa ideal: La idea d'una naturalesa més bella del que es pot imaginar. L'amor al saber, ja que l'home és el centre de les seves preocupacions, la seva saviesa és el seu saber. La naturalitat El predomini de la raó sobre la fe.

5. Tècnica: Una tècnica mixa de tempera i oli.
Suport: Frescos en Parets i sostres.

6. ANÀLISI FORMAL

Línia: En general hi predominen les línies corbes. Hi destaquem dos cercles, un que envolta el Déu i els querubins, que simbolitza la totalitat de l'univers del qual déu és el rei. Després veiem una àrea triangular on reposa Adàn. El fons no te gaires detalls, i les figures estan delimitades per línies.
Colors: Colors forts i lluminosos, predomina el verd i el violeta. Hi ha una certa fredor i una gran suavitat i tranquil·litat amb el cel amb tons clars juntament amb el color gris clar. Té tons rosats i vermellosos, i la pell del Adàn i el Déu són molt realistes.
Llum i textura: La il·luminació ve del centre, on hi trobem una llum en el voltant dels dos dits, el Adàn i el Déu que estan apunt de tocar-se. La superfície és llisa i mate.
Composició: Té una composició simètrica i harmònica, un rectangle partit per una diagonal que va des de dalt a la dreta a abaix a l'esquerre. Figures robustes i musculoses, i l'element més important és el contacte manual entre el Adàn i el Déu. La línia de força, seria horitzontal, que en aquest cas la representen els dos. Està en primer pla, ja que el fons tenen unes certes obres que fa que es vegi una mica de volum i no sembli tan pla, i en definitiva no és gens decoratiu.
Temps: Ens parla de la creació D'Adàn, que és primer home de la terra.
Ritme: No dona la sensació de cap moviment en concret, cap dels dos es mouen. És més aviat estàtic.

7.INTERPRETACIÓ: CONTINGUT I SIGNIFICAT

Tema: El tema és la creació del primer home del món, per governar la terra.Són escenes bíbliques de l’Antic i el Nou Testament. Una feina molt intensa i dura per a l’artista que treballava diàriament estirat sobre la bastida cap amunt.
Recepció: Va ser un encàrrec del papa Juli II, per la Capell Sixtina de la basílica de Sant Pere de Roma.
-Funció: La seva funció és decorativa ja que decora la Capella Sixtina, explica un fet mitològic que representa la creació de l'home.
-Explicacions i símbols: El mite D'Adàn representa l'aparició de l'home a la terra, fet a imatge de Déu el qual el situa a l'escaló més alt de la jerarquia d'éssers vius creats pel senyor.

Marta Pradas Segura
Anna Ma.Ribas
2n ESO B
2007/08