Has estimat alguna vegada a algú fins sentir que ja no existeixes? Fins el punt en el que ja no t'importa el que passi? Fins el punt en que estar amb ell ja és suficient, quan et mira i el teu cor es deten per un instant? Jo si...
dimecres, 31 d’octubre del 2007
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
FELICITATS!
Disfruta, noia, perquè és el millor de la vida.
ANNA
Publica un comentari a l'entrada