Una estona de silenci

Acabo d'arribar de l'institut deuen ser més o menys les 6h. He sortit volant com el vent, havia de fer uns deures de català, i estava cansada i volia acabar-ho com més aviat millor. Al cap de 2o minuts he sentit un ''clinc-clinc'' i llavors vaig deduir que eren les claus de la mare que sempre porta un picarol en el clauer. Després d'aquest sorollet es sent una mena de soroll esgarrifós i llavors sento un cloc-cloc... ben fort pujant per les escales. Era el meu germà que pujava trepitjant bé els esglaons per fer soroll i dir: -Ja sóc aquí! de vegades quan el sento se m'escapa un:
- Alto Marçal! Fes el favor de pujar les escales com deu mana!
i ell posant els ulls grossos sense fer soroll acaba de pujar les escales silenciosament.
Després d'aquest xivarri pujo a dalt a la meva habitació, estava esgotada, cansadissima. Obro la finestra i m'estiro el llit. Sento el cant d'un ocellet, piu-piu.. m'encanta em relaxa el seu cant, fins que acaba de cantar i se'n va, sabent que l'espero demà. Després sento un crit que m'esvera, era una nena que estava en el carrer jugant, potser s'havia fet mal. Poc després sento el brunzit d'un motor de cotxe que no parava de fer rum-rum. Llavors sento el soroll de la moto de la meva germana, quan entro a casa, veig que arriba amb el nas vermell com un pebrot del fred que feia a fora. Mentre em comentava una cosa del institut anava sonant el telèfon, ring... ring... i se sent un tap-tap d'un caminar ràpid per el telèfon. Sona el ding-dong de la porta, i veig que arriba el meu pare tot esgotat de la feina. Sopem tota la família i més tard me'n vaig al llit.
I un cop estirada penso en quantes coses es poden deduir si tanques els ulls i et relaxes. Escoltant el que t'envolta, que és la vida. Que agradable és el silenci i com és diu: '' és que el meu mal no vol sorolls'' .