El meu avi es un bon home, el seu riure s'escolta a tres cases de distància, pot agafar-me la mà com jo agafo la teva. M’ha ensenyat a ser forta i m’ha demostrar el seu amor i recordo les paraules que em va dir, que mai deixés el camí en el que tenia de seguir i que guiés quan uns altres es limiten a seguir. El meu avi Ramón Segura va posar-se malalt fa 3 anys i té un tumor cancerigen, he aprés moltes coses en aquesta vida, he comés greus errors i he estimat tan com he pogut, però potser el meu fefecte es l’oblid.No en sé, no entenc que significa oblidar. Em sap greu. T’explico això perquè comprenguis alguns dels motius dels meus actes.