Voldria que s'inventés alguna cosa per a embotellar els records, igual que els perfums, i que mai s'esvaïssin. I que quan jo volgués, destapant l'ampolla poder tornar a reviure'ls.
diumenge, 24 de febrer del 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
El meu nebot va morir el 26 de febrer de 2006 per una leucèmia. Aquesta setmana ha sigut el segon aniversari de la seva pèrdua. I sí, era fantàstic, més anegelet que dimoniet. I ho serà eternament, perquè els records són perfectes.
Publica un comentari a l'entrada