Sents com si un pes molt gran caigués sobre teu, els ulls se t’humitegen, i t’empasses saliva de tant en tan. Et fregues els ulls per no demostrar la teva feblesa, desvies la mirada cap a baix mentre dius que si amb el cap. Comprens el que et diu però no ho vols acceptar. Comences a posar-te nerviosa, et treus els cabells de la cara, creus de braços et poses les mans a la butxaca, alguna cosa que et mantingui aïllada d’aquelles paraules, però saps perfectament que no pots, que per molt que t’allunyis, seguiran allà, esperant que les escoltis. Un cop acabada la conversa, aixeques el cap i la mires, tornes acceptar amb el cap, i ja amb les llàgrimes galtes a ball, te’n vas caminant lentament amb el cap cot, i t’allunyes d’aquella veritat que t’has arriscat a trobar-la.