
Mar endins, mar endins. I en el del fons, on es compleixen els somnis s'uneixen tantes voluntats per a complir un desig. Un petó encén la vida amb un llampec i un tro. I en una metamorfosi el meu cos no és ja el meu cos. És com penetrar al centre de l'univers. L'abraçada més sincera i el més pur dels petons, fins a veure'ns reduïts en un únic desig. La teva mirada i la meva mirada com un eco repetint sense paraules: més endins, més endins. Fins al més enllà del tot per la sang i pels ossos. Però em desperto sempre, i sempre vull estar morta. Per a seguir amb la meva boca embullada en els teus cabells.